Entre els desajustos de l´economia mundial i la crisi dels 27 (per dir una de tantes de les quals m´afecten) m´he vist abocat a un àmbit a priori terrible i que apareixia com a decartat a totes les meues perspectives un tant ingènues de bon vivant.
Les oposicions.
En el meu descàrrec, no sé per què collons sembla que m´estiga disculpant per una cosa tan normal, he de dir que no me considere (i ho he demostrat) un opositor ni strictu sensu ni a l´ús. Ni molt menys regular, que sembla que és un requisit indefugible en el marc de l´espècie.
Sense vocació i ignorant pràcticament tot des del principi fins al final del procés, el cas és que l´he completat. I amb un resultat prou satisfactori. Un aprovat que em permet aconseguir l´objectiu d´entrar a una dinàmica borsa de treball que més tard o més prompte determinarà alguna substitució que ajude al meu precari inseriment laboral.
Estem, puix, d´enhorabona, ja que començant de forma quasi improvisada en gener (sembla que la majoria del personal enceta la seua preparació al setembre) i sense iniciar l´estudi de veritat fins que el por arriba rebassades ja les Falles s´ha assolit un resultat més que digne. Tot i que no s´ha variat un modus vivendi totalment contrari al manual anacoreta del bon opositor i que el mètode emprat no ha diferit del gloriós de l´institut. La responsabilitat i la inspiració (i la sort) arriben com a agraïdes muses sempre a última hora.
Ha passat relativament poc, però lluny queden ja les infumables classes de quatre hores amb descans, conceptes tan escassament atractius com programació didàctica o competència bàsica i la decepció per vore com l´administració tracta amb espectacular i alhora rutinitzada desídia uns processos en els que molta gent es juga part del seu futur professional.
Sortosament, jo em presentava sense molta pressió i com participant d´un més dels projectes variats que es posen en marxa de cara a trobar opcions laborals. Òbviament, no volia que l´oposició em dominara a mi, i me n´alegre perquè he vist autèntics drames en este terreny.
Ara ja no vull parlar més d´esta oposició, no ha sigut tampoc plat de bon gust, tot i que estic molt satisfet i no he alterat pràcticament les costums, a priori altre èxit, encara que en eixe aspecte ja no sé què pensar, tal volta això seria matèria d´un debat més complex i instrospectiu.
De moment, esperaré que m´arribe alguna oferta d´El Mundo Televisión i així exportar estes trepidants aventures en un format entre el documental de combat i el reality show.
Si presenta la Milà ja podria ser del més entretingut.
Sense més remei, fins l´any vinent!
No hay comentarios:
Publicar un comentario