Des de fa més o menys un lustre s´ens inocula des dels mitjans de comunicació autonòmics que vivim en una ciutat (i per extensió en una Comunitat) que compta amb esdeveniments de gran relleu al servici dels valencians.
Res de nou fins ací. Esta política ha sigut també criticada per raons de mancar de contingut i quedar-se només en el continent i pel fet d´instaurar un model de ciutat-aparador o ciutat-postal, digna tal volta d´ensenyar-se (al cosí de Conca quan ens visita per Falles, per exemple) amb delectació, però alhora no tan completa per a viure-la amb dignitat ciutadana, especialment si resideixes a un d´eixos barris perifèrics que no ixen per televisió.
Ara no vull anar ni al fons ni a les formes del assumpte, sinó destacar el gran engany que representa per ell mateix.
En primer lloc, podem remuntar-nos a temps en què un govern municipal del mateix color de l´actual generava certa frustració sistemàtica en no poder arribar als objectius de caire lúdico-cultural que ara es perceben com a ensenya de la seua gestió.
Temps en què el consistori valentí es convertí en especialista en perdre nomenaments de capitalitat cultural, sent ciutats com Santiago de Compostel.la o Salamanca rivals inabastables.
A nivell esportiu, es podia arribar a vendre inclús la consecució d´un final d´etapa de la Volta a Espanya com una cosa extraordinària i, pel que a l´atletisme, fins i tot Sevilla s´imposava a les demandes valencianes.
Una cosa és que t´esborren del mapa com passà durant els mandats socialistes (Espanya 92-Valéncia 0) amb eixe model d´Estat tan semblant a l´aliança paradigmàtica del PSC (Catalunya + Andalusia) i altra és que els nostres actuals dirigents es posen la medalla d´haver-nos posat al mapa.
Val a dir que eixa afirmació em pareix ignorant i capciosa alhora. Revela escàs respecte i confiança en el poble valencià i constitueix un descrèdit a la nostra història.
Qui se suposa que ha de posar al mapa a una ciutat amb tal volta el port més puixant de la història de la Mediterrània? No només això, restaria parlar del casc històric més gran d´Europa junt al genovés, del primer manicomi del continent, de personalitats tan brillants com la de Joan Lluís Vives, d´institucions pintoresques i capdavanteres com el Tribunal de les Aigües o de la primera obra literària impresa a la Península Ibèrica. Per no parlar de la gran absent en tota esta festa dels grans esdeveniments, el nostre patrimoni històrico-cultural més valuós, la llengua valenciana i, concretament, la producció del seu Segle d´Or.
Amb estos arguments no sé qui pot autoodiar-se tant com per a pensar que València torna a assolir la seua grandesa natural per comptar amb una competició de vaixells i alguns espectacles automovilístics. No critique esta política de grans esdeveniments en totes les seues línies i pense que certs rèdits podrien aprofitar per a ser invertits en millores ciutadanes a mig termini, però resulta ofensiva quan s´ens ven com l´únic valor de canvi del Cap i Casal (model exportable a tot un territori que compta amb una de les cultures lúdico-culturals més peculiars i reconegudes d´Europa), oblidant-se tant del nostre patrimoni ancestral com de la força que els valencians podem projectar cap al futur per nosaltres mateixos.
Malauradament, eixe gran espectacle històrico-cultural que han sigut els nostres Ciutat i Regne de València espera ser redescobert per la major part d´una ciutadania a la qual se´l vol anestesiar i fer que desperte després en una espècie de Florida que ja reconeguen com a autòctona.
Amb mi que no compten si volen que repensem el Cap i Casal en eixos termes.
Si vull un gran esdeveniment valencià ja tinc suficient veient jugar a Jaume contra Genovés a L´Alqueria Blanca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario