Per a ofrenar noves glòries a Múrcia

Tots baix dels plecs de la nostra partitura original de l´himne valencià.
Novament la història creua els camins de Múrcia i València. Tan propers i tan llunyans alhora.
El consistori murcià cedeix al valentí (no haguera sigut més vertebrador lliurar-lo a la Generalitat?) les fulles on va quedar plasmat originàriament l´himne valencià compost de cara a l´Exposició Regional, el centenari de la qual celebrem enguany.
Graciosament va ser comprat en subhasta per a ajudar econòmicament al poble valencià, greument afectat per la riuada de 1957.
Un acte com altre qualsevol per a què els representants de l´stablishment municipal i autonòmic facen ostentació de valenciania, que no és lo mateix que valencianisme.
Mentrestant sorgeixen reflexions al voltant d´eixe límit meridional de València, eixe territori quasi exòtic per a nosaltres amb el qual mantenim inclús algunes disputes pels quilòmetres més recòndits.
Tal volta perquè els valencians sabem perfectament les conseqüències de l´imperialisme lingüístic i el paternalisme neocolonialista rebutgem qualsevol aspiració política sobre El Carxe. Bé, en realitat a la nostra gent això se la bufa i a la majoria li sonarà eixe topònim a concessionari.
Al cap i a la fi, si algun model de nacionalisme ha d´aconseguir a casa nostra viabilitat política no mamprendrà el model herderià d´una llengua-una nació, sinó el del nacionalisme cívic i integrador.
Encara que actualment l´empresariat murcià aparega com un eventual aliat en la qüestió hídrica, no hem d´oblidar la seua espenta, junt a sectors alicantonalistes com el que políticament liderava Vicente Ramos (primer president d´UV), al projecte de la Región del Sureste, despersonalitzador identitària i territorialment del poble valencià.
Projectes desfiguradors ni molt menys nous, puix per exemple, la proposta d´Estatut cenetista de 1937 ja preveia una territorialitat que abastava València, Múrcia i Albacete, en correspondència amb la seua Confederación Regional de Levante. Terme este últim que, malauradament, utilitzen molt els meus amics murcians (o hauré de dir, caiguent en el localisme més ranci, majoritàriament cartageneros?).
En eixe sentit prefereix que bandegen eixa terminologia i opten per cuidar tots els mots, especialment del camp de l´horta, que s´han transvasat del valencià a la parla murciana i que han contribuït a enriquir un mapa dialectal molt variat.
Per últim, només afegiria que la foto té la intenció irònica de mostrar el Lebensraum de la València irredenta, que no desjarre cap zanguango, pijo!