Futbolistes de la meua infantea

Tal volta tinc idealisats els primer noranta i eixos vuitanta dels quals no tinc pràcticament memòria en primera persona per lo que respecta al futbol. El cas és que a lo millor no significaren tampoc una arcàdia balompèdica (i no parle ara del Dream Team), però conceptes com la professionalitat, l´amor al club o el sacrifici i el compromís tenien llavors una rellevància que és complicat trobar a dia de hui en un futbol tan mercantilisat i captiu d´unes aficions que s´infantilisen i es tornen desafectes al ritme que els marquen els mass media.
També els futbolistes han canviat i es comporten més com a estreles del pop que com a treballadors d´un club. S´ha perdut el respecte als aficionats en molts sentits i ya és difícil vore el que abans anomenàvem jugadors de club. Estèticament també s´han homologat a les modes més superficials del carrer i molt llunt podem trobar ya rostres inoblidables d´eixos primers noranta que ara recordarem mitjançant alguns dels seus noms més emblemàtics.
En este recorregut per la nostàlgica futbolística topetarem en històrics calbs com Dertycia (CCF, Tenerife, Albacete), Rafa Paz (emblema sevillista), Spasic (RMCF i CAO) o Górriz (Reial Societat) i bigotuts com Lucho Flores i Aristizábal (VCF, estil guerrilla sandinista), Kowalczyk (RBB), Martínez Puig (Castelló), Viti (ROCF), Clos (FCB i Múrcia), Bastón (Burgos), Sañudo (ROCF i Rácing de Santander), Kevin Richardson, Larrañaga i Aldrige (Reial Societat), Joaquín (RSG), Zygmantovich (Ràcing de Santander), Rocha (RMCF) o Abadía (CDL). Millor encara és recordar als que complementaven les característiques anteriors com Carmelo (CCF) o Meléndez (RCDE).
Capítul apart mereixen els barbuts com Juan José (CCF i RMCF), Jiménez (RSG), Calderé (FCB i Sant Andreu) o Martín Vázquez (RMCF). Alguns, com el primer, també destacaven per les seues grenyes i en eixe aspecte hem de citar noms com Gorriarán (ROCF), Diego (SFC), Ibeas (Castelló, estil heavy metal) i l´home que ilustra este artícul, l´osasuniste Jacek Ziober.
Per a tots ells un chicotet homenage, també per a eixe futbol que ells protagonisaren i que, com la meua infantea, mai tornarà.
Gràcies pels meus millors anys com a espectador futbolístic!